Els primers hostes i les coses que han passat aquest estiu

¿Com esteu? Hem estat batejats per la rica naturalesa japonesa, des del calor extrema fins als forts tifons.

 

En fi, com ja sabeu, ens vam traslladar a viure a Miyama, Kyoto, des de Barcelona ja fa un temps, i vem reformar una casa japonesa abandonada amb sostre de palla on fa pocs mesos hem obert una casa rural. Estàvem bastant preocupats per si vindrien clients a allotjar-se o no. Però ja a mitjans de juliol, ¡els primers hostes es van allotjar a casa! El primer dia sempre és difícil, però tot va anar sobre rodes, no hi va haver cap problema i van marxar molt contents. Després dels primers clients, les reserves van seguir arribant. Sabeu què? Des de mitjans fins a finals d’agost la nostra casa va estar plena cada dia! Gràcies a Déu!

 

En realitat, l’hi hauríem d’agrair al Daruma.

 

Fa uns 10 anys, vam visitar la ciutat de Takasaki que és famosa pels seus Daruma. Un Draruma és un ninot que els japonesos solen comprar quan es proposen arribar a un objectiu. Quan compres un Daruma, no té els ulls pintats. Així doncs, quan decideixes i inicies un projecte concret li pintes un ull, i treballes dur per aconseguir-ho, i després, quan has aconseguit l’objectiu li pintes l’altre ull. A la Tina li encanten els Darumas. Així que des que vam visitar Takasaki la primera vegada, quan comencem un gran projecte, comprem un Daruma i li pintem un ull, i després, quan hem aconseguit complir l’objectiu, li pintem l’altre ull.

 

Gràcies al Daruma o no, hi ha hagut una altra cosa memorable aquest estiu.

 

El meu llibre de fotografia es va publicar a Itàlia aquest estiu, i els llibres van arribar a casa nostra a Miyama aquest agost! Aquest llibre de fotos està dissenyat i enquadernat d’una manera molt original. Espero que tingueu l’oportunitat de fer-li un cop d’ull quan ens visiteu!

 

Bé, però no tot va ser meravellós aquest estiu. Especialment, la calor de Kyoto va ser insuportable. Vam estar diversos dies a més de 37 graus, a Miyama que segons el govern de Kyoto està certificat com a “zona de neu intensa”. Fins i tot la Tina, que va créixer a Barcelona amb el sol de la Mediterrània, es va sorprendre amb la calor i la humitat que fa aquí.

 

La casa rural té aire condicionat però la nostra casa no en té. Així que quan ja no podíem suportar més la calor ens n’anàvem al riu, a només un minut a peu de casa. Ha passat molt de temps des de l’última vegada que vaig nedar en un riu. Però va ser meravellós! A la Tina, que li encanta el mar, també li va agradar molt. En realitat ara l’estiu ja ha acabat i ens sentim alleujats, però al mateix temps, estem una mica tristos ja que no podrem nedar al riu fins l’estiu que ve!

 

Com que vivim en una casa sense aire condicionat, els nostres veïns semblaven estar preocupats per nosaltres. Aquest estiu ens han regalat moltes verdures, jo diria que més del que és habitual. 🙂

 

Per cert, parlant de menjar.

 

Potser pensareu que no podem aconseguir peix fresc en un poble amagat a les muntanyes de Miyama. Incorrecte! Un cop a la setmana, una peixateria mòbil ens porta peix fresc directament des de la ciutat portuària d’Obama, al mar del Japó. La carretera que connecta de la ciutat d’Obama a la ciutat de Kyoto es coneix com la “ruta del verat” i passa just pel costat de casa nostra a Miyama.

 

Així que aquesta vegada vam comprar verat en salaó des de la botiga/camió per fer “Shimesaba”, verat marinada amb sal i vinagre. El verat ja estava salat, així que només necessitava tallar-lo i remullar-lo en vinagre d’arròs. ¡Va quedar deliciós amb els fulls de Shiso que ens va donar el nostre veí! Per cert, al nostre poble hi ha la tradició de cuinar “Sushi Fermentat de verat”, i també hi ha un concurs de “Sushi de verat”. Espero poder ensenyar-vos aquests plats locals en aquest vlog.

 

Bé, bé, bé, estem una mica cansats de la calor de l’estiu, però la collita d’arròs ha començat. Hem sentit dir que l’arròs de Miyama és realment deliciós. No podem esperar més per menjar l’arròs acabat de collir.

 

Fins aviat!

Comments are closed.