Vol.4 スペシャルゲストと、この秋に美味しかったもの。

Comments are closed.

Hola,

 

L’hivern s’acosta a Miyama. Com esteu tots?

 

Aquesta passada tardor vam viure un moment especial per a nosaltres. Vam tenir uns convidats molt especials que van venir a visitar la nostra casa!

 

Els convidats especials eren ni més ni menys que els antics inquilins de la casa, l’última família que va viure aquí abans que nosaltres. Per ser més precisos, el pare de la família és el germà de la ex propietària de la casa. Ell va néixer aquí, va créixer aquí, es va casar aquí i va viure en aquesta casa fins que els seus fills van entrar a cursar primària.

 

El seu nom és Toru. Sí, té el mateix nom que el meu! I a més, el cognom de la seva dona és Morimoto, igual que el meu! I sorprenentment, la dona del seu fill és espanyola. Com ja sabeu, la meva dona, Tina, també és d’Espanya. I per fer-ho tot encara més sorprenent si és possible, el seu fill i la seva dona espanyola es van mudar a Espanya al mateix temps que la Tina i jo ens vam mudar a Miyama des d’Espanya.

 

Són només coincidències o és el destí …? No ho sé. En general, no sóc supersticiós, però aquesta vegada no puc evitar sentir algun tipus de connexió invisible. No sento que acabem de comprar aquesta casa i ens vam mudar a viure aquí sense més, sinó que sento que d’alguna manera vam ser conduïts a Miyama per mantenir i cuidar aquesta antiga casa tradicional japonesa.

 

Estic pensant massa?

 

Aquesta casa tradicional amb sostre de palla va ser construïda fa uns 110 anys per l’avi del Toru. Aquesta foto en color de la casa va ser feta no fa tant de temps, però encara es pot veure el sostre de palla. A la següent imatge es pot veure al seu avi (centre esquerra), la mare del seu avi (centre dreta) i l’esposa del seu avi (dreta), i el seu fill que és el pare del Toru (esquerra). La galeria al costat d’ells i el magatzem que apareix al fons del jardí encara existeixen.

 

Aquest cop, el Toru va venir a visitar-nos amb el seu fill i la seva filla. Tots dos vivien aquí quan eren petits, i el pare de l’esposa del Toru. Mentre la dona espanyola del seu fill i la Tina parlaven en espanyol, la família del Toru em va explicar moltes històries interessants d’aquesta casa. Realment ho vam passar bé i vam gaudir de la barbacoa.

 

Just després de la visita dels nostres convidats especials, va començar el fred al matí i a la nit a Miyama. Després va arribar la temporada de collita.

 

Els nostres tres arbres de caquis van donar molts caquis, però la majoria d’ells van ser picotejats per ocells i van caure a terra. Vam aconseguir recollir només alguns. No em vaig decebre molt perquè estava segur que aquests caquis eren amargs. Però un dia, vaig provar un, i sorpresa! ¡Era molt dolç! Especialment bons eren els petits caquis anomenats Kubogaki, originaris de Kyoto, de l’arbre que es troba a l’entrada de la nostra casa rural. Vaig decidir que l’any que ve lluitaria amb els ocells perquè no es em mengessin tots els caquis. Ara comencem a creure’ns la “llegenda” que ens va explicar la nostra veïna ja entrada en anys, qui ens va explicar que un ós venia a menjar caquis en aquest arbre fa molt de temps.

 

Com sempre, els nostres veïns ens segueixen regalant verdures, i a la tardor hem rebut verdures de tardor com castanyes, shiitake, fesols, moniato …. És un privilegi que ens adonem del pas de les estacions pels regals dels nostres veïns.

 

Totes les verdures de tardor estaven boníssimes, però el millor de tot va resultar ser les “castanyes cuites amb pell interior astringent” que vam fer amb les castanyes que ens va regalar el nostre veí. Havia sentit que preparar aquest dolç era realment difícil. Per primera vegada a la vida, vam provar de fer “castanyes bullides amb pell interior astringent”. En realitat, va ser més treballós que difícil.

 

Seguint la recepta que vaig trobar a internet, vam posar les castanyes en aigua bullint i les vam bullir durant uns 2 minuts. Després, les vam refredar ràpidament en gel.

 

A partir d’aquí tot el procés va ser com un dur càstig. Cal pelar només la pell exterior una a una amb el ganivet, deixant que la pell interior s’adhereixi perfectament a la castanya. Només hem de seguir concentrant-nos en pelar la dura pell exterior de les castanyes. Si podem. Però, la realitat era una mena de “Oh, Déu meu, he tret la pell interior de nou!” Les mans comencen a fer mal. Comencem a perdre força i concentració … no és fàcil si en vols fer moltes.

 

Això només era la preparació. Després de pelar-les totes, ara comencem a CUINAR.

 

Posem a bullir aigua i les castanyes pelades amb 10 gr de bicarbonat de sodi durant 20 minuts per desfer-nos de l’amargor. Després, rentem les castanyes suaument una a una. Repetim aquest procés dues vegades. En realitat, quan rentes les castanyes, se suposa que has de netejar bé amb una punxa de bambú per deixar la pell interior perfectament llisa. Però ens vam saltar aquest procés perquè era massa per a nosaltres! (Crec que no afecta tant el gust encara que no es veuran tan bé com qui les neteja amb un pinxo de bambú).

 

Després, posem les castanyes en una olla i les cobrim amb aigua i afegim 1/3 de la quantitat total de sucre i les posem a bullir durant 20 minuts i després les deixem refredar durant 30 minuts. Repetim aquest procés tres vegades. Realment porta temps …. Només aquest procés de bullir amb sucre necessita unes 3 hores. Si la pell interior de la castanya estava danyada, les castanyes es comencen desfer en trossos durant aquest procés. Per tant, és molt important pelar la pell exterior sense danyar la pell interior.

 

De totes maneres, tot i ser molt dur, el resultat va ser sorprenent. Les castanyes semblen una joia marró! I el sabor … més enllà de la imaginació. Després de menjar-les ja havíem oblidat com n’era de difícil preparar-les i ja en volíem fer de nou!

 

Mentrestant, l’hivern s’acosta a Miyama. Els clients de casa ja han començat a utilitzar l’estufa de llenya. Miyama ha tingut molt poca neu els últims dos anys, però molts vilatans porten temps dient que aquest any tindrem molta neu. Seguint les seves prediccions, estem una mica preocupats però bastant emocionats de veure neu.

 

Bé, això és tot per avui. Us escriuré aviat de nou. ¡Cuideu-vos!

Comments are closed.

Hello,

 

Winter is approaching to Miyama. How are you doing, everyone?

 

We had an important event this autumn to tell you all. Special guests came and visit our inn!

 

The special guests are people how were living in this old folk house before us. To tell you the more details, they are a family of a bother of the ex-owner of this house. He was born here, grew up here, married here, and lived here until his children were going to elementary school.

 

His name is Toru. Yes, he has the same name as mine. And more, his wife’s last name is Morimoto, just like mine. And surprisingly, his son’s wife is a Spanish. Yes, as you already know, my wife, Tina, is from Spain. And to make it more surprising, his son and her Spanish wife moved to Spain at the same time when I and Tina moved to Miyama from Spain.

 

Are these just coincidences or destiny…. I don’t know. Usually I am not superstitious, but this time I cannot help feeling some kind of invisible connection. I don’t feel that we just bought this house and moved in to live here, but I feel that we were led to Miyama to take over and take care of this old folk house.

 

Am I thinking too much?

 

This old folk house with thatched roof was build about 110 years ago by Toru’s grandfather. This color picture of the house was taken not so long time ago, but you can see the thatched roof still. In the next picture you can see his grandfather (center left), his grandfather’s mother (center right), and his grandfather’s wife (right), their son who is Toru’s father (left). The balcony of the third picture and warehouse in the garden still exist now.

 

This time, Toru came to visit us with his son and daughter who were living here when they are small, and Toru’s wife’s father. While his son’s Spanish wife and Tina were talking in Spanish, Toru’s family told me many interesting stories of this house. We really had a good time and enjoyed BBQ with them.

 

Just after the visit of our special guests, it started cold in the morning and at night in Miyama. Then, harvesting season came.

 

Our three persimmons trees fruited many persimmons, but most of them were pecked by birds and fell on the ground. We managed to harvest only several of them. I was not so disappointed because I was sure these persimmons were bitter. But one day, I tasted a little bit, and surprise! It was so sweet! Especially small persimmons origin of Kyoto, called Kubogaki, at the entrance of our inn were so good. I decided to fight with birds next year. Now we started to believe a “legend” that our old neighbor told us that a bear was eating persimmons on this tree a long time ago.

 

Like always, our neighbors keep giving us vegetables, and now we receive autumn vegetables such as chestnuts, shitake, beans, sweet potato…. It is a privilege that we noticed the change of seasons by the gifts from our neighbors.

 

All autumn vegetables were good, but especially, we liked “boiled chestnuts with astringent inner skin” that we made from chestnuts that our neighbor gave us. I have heard that this sweets is really difficult to cook. Fort he first time in our life, we tried this “boiled chestnut with astringent inner skin”. Actually it was rather hard than difficult.

 

Following the recipe that I found on internet, we put the chestnuts into the boiling water and boil them for about 2 minutes. Then, cool them down quickly in the ice.

 

From here it is just like a harsh punishment. You have to peel only the outer hard skin one by one with your knife, leaving the inner skin perfectly stick to the fruit of chestnuts. We just have to keep concentrating on peeling the hard outer skin of chestnuts. Yes, we can. But, the reality was something like, “Oh my god, I peeled off the inner skin again!!” The hands start aching. We started losing grip and our concentration…

 

This was just preparation. After peeling them off all, now we start COOKING.

 

We put water and peeled chestnuts to boil with 10g of baking soda for 20 minutes to get rid of the bitterness. Then, we wash the chestnut softly one by one with running water. We do repeat this process twice. Actually, when you wash the chestnuts, you are supposed to clean well with a bamboo skewer to leave the inner skin perfectly smooth. But we skipped this process since it was too much for us! (I think it does not affect so much to the taste although it will not look as good as ones that are cleaned well with a bamboo skewer.)

 

Now, we put the chestnuts to a pot with water just to cover them up and add 1/3 quantity of sugar to boil for 20 minutes and cool them off for 30 minutes. We repeat this process three times. It really takes time…. Only this process of boiling with sugar needs about 3 hours. If the inner skin of a chestnut was damages, the chestnut start crumbling into pieces during this process. So, it is really important to peel the outer skin without hurting inner skin!!

 

Anyway, it was really hard, but the result was amazing. The chestnuts look just like a brown jewel! And the taste is just beyond the imagination. We just forgot how hard it was, and wanted to make them again!

 

In the meantime, the winter is approaching to Miyama. The guests of our inn started using wood stove. Miyama had very little snow last two years, and many villagers are saying that we will have a heavy snow this year. Listening to their predicts, we are a little bit worried but pretty much excited to see snow.

 

Oh well, that’s all for today. I will write you soon. Take care!

Comments are closed.

Hola,

 

El invierno se acerca a Miyama. ¿Cómo estáis todos?

 

Este pasado otoño vivimos un momento especial para nosotros. ¡Tuvimos unos invitados muy especiales que vinieron a visitar nuestra posada!

 

Los invitados especiales eran ni más ni menos que los antiguos inquilinos de la casa, la última familia que vivió aquí antes que nosotros. Para ser más precisos, el padre de la familia es el hermano de la ex propietaria de la casa. Él nació aquí, creció aquí, se casó aquí y vivió en esta casa hasta que sus hijos entraron a cursar primaria.

 

Su nombre es Toru. ¡Sí, tiene el mismo nombre que el mío! Y además, el apellido de su esposa es Morimoto, igual que el mío. Y sorprendentemente, la esposa de su hijo es española. Como ya sabéis, mi mujer, Tina, también es de España. Y para hacerlo todo todavía más sorprendente si cabe, su hijo y su esposa española se mudaron a España al mismo tiempo que Tina y yo nos mudamos a Miyama desde España.

 

¿Son solo coincidencias o es el destino…? No lo sé. Por lo general, no soy supersticioso, pero esta vez no puedo evitar sentir algún tipo de conexión invisible. No siento que acabamos de comprar esta casa y nos mudamos a vivir aquí sin más, sino que siento que de algún modo fuimos conducidos a Miyama para mantener y cuidar esta antigua casa tradicional japonesa.

 

¿Estoy pensando demasiado?

 

Esta casa tradicional con techo de paja fue construida hace unos 110 años por el abuelo de Toru. Esta foto en color de la casa fue tomada hace tiempo, pero aún se puede ver el techo de paja. En la siguiente imagen se puede ver a su abuelo (centro izquierda), la madre de su abuelo (centro derecha) y la esposa de su abuelo (derecha), su hijo que es el padre de Toru (izquierda). La galería junto a ellos y el almacén que aparece al fondo del jardín aún existen.

 

Esta vez, Toru vino a visitarnos con su hijo y su hija. Ambos vivían aquí cuando eran pequeños, y el padre de la esposa de Toru. Mientras la esposa española de su hijo y Tina hablaban en español, la familia de Toru me contó muchas historias interesantes de esta casa. Realmente lo pasamos bien y disfrutamos de la barbacoa.

 

Justo después de la visita de nuestros invitados especiales, comenzó el frío por la mañana y por la noche en Miyama. Luego llegó la temporada de cosecha.

 

Nuestros tres árboles de caquis dieron muchos caquis, pero la mayoría de ellos fueron picoteados por pájaros y cayeron al suelo. Logramos recoger solo algunos. No me decepcioné mucho porque estaba seguro de que estos caquis eran amargos. Pero un día, probé uno, ¡y sorpresa! ¡era muy dulce! Especialmente buenos eran los pequeños caquis llamados Kubogaki, originarios de Kioto, del árbol que se encuentra a la entrada de nuestra casa rural. Decidí que el próximo año pelearía con los pájaros para que no se me coman todos los caquis. Ahora empezamos a creernos la “leyenda” que nos contó nuestra anciana vecina, quien nos contó que un oso venía a comer caquis en este árbol hace mucho tiempo.

 

Como siempre, nuestros vecinos nos siguen regalando verduras, y ahora recibimos verduras de otoño como castañas, shiitake, frijoles, boniato…. Es un privilegio que nos demos cuenta del paso de las estaciones por los regalos de nuestros vecinos.

 

Todas las verduras de otoño estaban buenísimas, pero lo mejor de todo resultó ser las “castañas cocidas con piel interior astringente” que hicimos con castañas que nos regaló nuestro vecino. Había oído antes que preparar este dulce era realmente difícil. Por primera vez en la vida, probamos hacer “castañas hervidas con piel interior astringente”. En realidad, fue más trabajoso que difícil.

 

Siguiendo la receta que encontré en internet, pusimos las castañas en agua hirviendo y las hervimos durante unos 2 minutos. Luego, las enfriamos rápidamente en hielo.

 

A partir de aquí todo el proceso fue como un duro castigo. Hay que pelar solo la piel exterior una a una con el cuchillo, dejando que la piel interior se adhiera perfectamente a la castaña. Solo tenemos que seguir concentrándonos en pelar la dura piel exterior de las castañas. Si podemos. Pero, la realidad era algo así como, “¡Oh, Dios mío, quité la piel interior de nuevo!” Las manos comienzan a doler. Empezamos a perder fuerza y concentración… no es fácil si quieres hacer muchas.

 

Esto fue solo la preparación. Después de pelarlas todas, ahora comenzamos a COCINAR.

 

Ponemos a hervir agua y las castañas peladas con 10g de bicarbonato de sodio durante 20 minutos para deshacernos del amargor. Luego, lavamos las castañas suavemente una a una. Repetimos este proceso dos veces. En realidad, cuando lavas las castañas, se supone que debes limpiar bien con un pincho de bambú para dejar la piel interior perfectamente lisa. ¡Pero nos saltamos este proceso porque era demasiado para nosotros! (Creo que no afecta tanto al sabor aunque no se verán tan bien como quien las limpia con un pincho de bambú).

 

Después, ponemos las castañas en una olla y las cubrimos con agua y añadimos 1/3 de la cantidad total de azúcar y las ponemos a hervir durante 20 minutos y luego las dejamos enfriar durante 30 minutos. Repetimos este proceso tres veces. Realmente lleva tiempo…. Solo este proceso de hervir con azúcar necesita unas 3 horas. Si la piel interna de la castaña esta dañada, las castañas comienzan a desmoronarse en pedazos durante este proceso. Por lo tanto, es muy importante pelar la piel exterior sin dañar la piel interior.

 

De todos modos, fue muy duro, pero el resultado fue asombroso. ¡Las castañas parecen una joya marrón! Y el sabor … más allá de la imaginación. ¡Después de comerlas ya habíamos olvidamos lo difícil que era y queríamos prepararlas de nuevo!

 

Mientras tanto, el invierno se acerca a Miyama. Los huéspedes de casa comenzaron a usar la estufa de leña. Miyama tuvo muy poca nieve en los últimos dos años, pero muchos aldeanos llevan tiempo diciendo que este año tendremos mucha nieve. Siguiendo sus predicciones, estamos un poco preocupados pero bastante emocionados de ver nieve.

 

Bueno, eso es todo por hoy. Os escribiré pronto de nuevo. ¡Cuidaros!

Comments are closed.